Durant els segles XVII i XVIII, un dels majors problemes de la filosofia era la qüestió de l'origen del coneixement, era llavors quan es produïa l'enfrontament entre racionalistes i empiristes.
Per una banda trobem aquella corrent filosòfica que diu que l’origen dels coneixements estan en la experiència i no en la raó, ja que tot el contingut del pensament prové de l’exterior de manera que primer ha tingut que passar pels sentits. Per a aquesta corrent no existeixen les idees innates. Estem parlant de l’empirisme, el principi del qual es compren entre Aristòtil i altres filòsofs que també es decanten per aquesta corrent. Per altra banda ens trobem amb una corrent en la que per a poder aconseguir el coneixement hem de pensar, utilitzant la raó per a que aquestos siguen vertaders, ja que les idees innates es troben dins dels essers humans i per tant poden arribar pel seu propi compte.
Pese haver sigut format per mitjà del racionalisme, Kant rebutjava el plantejament d'ambdós corrents ja que per a ell el fonament del coneixement no es resolia esbrinant l'origen d'este. Va ser en el moment en què es va donar el conflicte entre racionalistes i empiristes quan Kant va començar a alarmar-se, encara que el que realment li va despertar del "somni dogmàtic" fou la crítica al principi de la causalitat de David Hume.
En conseqüència Immanuel Kant, va rebutjar el racionalisme per la seua negació de l'experiència i per que considerava que per ell mateix no se li podia donar explicació a la ciència, per un altre costat va acceptar de l'empirisme la importància de l'experiència i va rebutjar la qüestió que el coneixement poguera ser necessari i universal.En conclusió, Kant no adoptarà cap dels dos corrents sinó que decidirà crear la seua pròpia, està estarà influenciada per un dels majors científics de l'època, Isaac Newton i per la seua obra sobre les lleis universals de la naturalesa, Immanuel va creure en la seua ciència i és per açò que la filosofia transcendental que va escriure Kant justificara la seua ciència i explicara els seus fonaments.
4 comentarios:
No és un exercici correcte d'actualització, sinó més bé un anàlisi contemporani de la relació entre saber i creença. Kant no hi és per cap part i en realitat tenen dues concepcions sobre el tema ben diferents.
Convindria fer un exercici més propi i adequat al que es demana en la PAU. Abans del dilluns ha d'estar revisat. Envieu-me un mail amb l'enllaç de l'entrada per corregir.
No hi ha canvis. No és un exercici d'actualització sobre Kant, doncs no hi apareix el pensament kantià per cap lloc. Es un anàlisi contemporani dels conceptes de creència i saber.
Ara prou millor. El contingut és correcte encara que aprofundeix molt. Hi ha un error: va rebutjar la qüestió que el coneixement poguera ser necessari i universal (referit a l'empirisme), doncs el que defensa Hume és justament el contrari.
Publicar un comentario